La prevenció com a eina per radicar la violència masclista
La prevenció és quelcom fàcil de fer i que ens estalvia ensurts i mals de cap. Actes tant simples com donar un cop d’ull a la bossa i comprovar que hi portem les claus de casa o agafar el paraigües si veiem el cel ben negre, ens estalvien angunies o incomoditats.

Si associem la prevenció al mon de la salut ens sembla una cosa obvia de fer, doncs prevenir equival a estalviar-nos malalties i per tant patiment. Es per això que fem coses tant senzilles com rentar-nos les dents desprès de cada àpat, cuidar la nostra dieta o fer esport. De la mateixa manera que vacunem als infants per estalviar-los malalties i els fem revisions periòdiques per conèixer el seu estat de salut. La majoria de la població, però no tota, te prou informació i accés a la prevenció de la salut. Però tots estem d’acord en que es bo fer-la i tenir-la en compte.

La violència masclista es un problema de salut i també es pot prevenir. Sabem que hi ha diferents detonants que la fan possible i també sabem com es transmet. No es un fenomen nou, no podríem saber dels seus inicis, però sabem que es aquí i es una font de dolor i patiment increïble.

Fins fa ben poc la violència de gènere es considerava un “problema” privat del que ningú n’havia de fer res. Aquest silenci havia arribat a fer creure a les dones que el comportament d’alguns homes era així, es a dir que els homes eren violents i tenien dret a menysprear-les i colpejar-les. Es ben cert que nomes una part dels homes tracten les seves parelles d’aquesta manera, tampoc totes les dones i estan disposades . Però la societat els ha donat la raó durant molt de temps i el seu comportament ha estat impune fins fa ben poc.

L’educació dels infants, tal com diu la Maria Moliner “És preparar l’ntel·ligència i el caràcter dels nens perquè visquin en societat”. Devem ensenyar als nens i nenes que cal respectar-se i que cap esser humà es més important que l’altre. Això inclou l’aprenentatge del que es bo o dolent en les relacions entre les persones i el que posteriorment s’ha d’acceptar o no en les seves relacions de parella.

La violència masclista es basa en l’abús i la submissió, conceptes presents avui en dia, encara que no ens ho sembli, donat que vivim en una societat desenvolupada i aparentment igualitària. L’educació dels generes masculí o femení encara es plena d’estereotips, es a dir d’etiquetes o prejudicis que perjudiquen a uns i altres. L’educació del gènere es desenvolupa mitjançant les influencies de la família, l’educació, la religió i la societat en que vivim. El gènere predisposa a cadascú cap un rol concret per la vida .

S’educa als nens amb l’exigència de que siguin independents,arriscats o competitius i que sàpiguen defensar-se com sigui, encara que això vulgui dir, fer-ho amb violència. La violència s’accepta dins el mon dels adults amb molta lleugeresa. Alhora, la societat canvia i els demana que en la seva vida adulta es comportin com a esser tendres, comprensius i capaços de satisfer i cuidar les necessitats afectives de les persones que visquin al seu entorn.

Les nenes s’eduquen en una improvisada igualtat infantil mentre s’asseuen a les voreres del pati de l’escola. Segueixen jugant a nines copiant el rols femenins clàssics. Comparteixen però, les mateixes il·lusions que els seus companys de classe de ser persones instruïdes i amb una vida social i laboral plena. Quan son adultes se’n adonen que allò no es exactament el que pensaven doncs els queda molta feina per fer, mentre retarden el moment de la maternitat al màxim.

La visió dels rols de parella, la sexualitat i la pròpia vida reproductiva estan condicionats pels estereotips de gènere .

Mitjançant la nostra experiència quotidiana hem pogut comprovar que l’edat de les dones que pateixen violència és cada cop més jove. Teníem la idea que les dones que patien violència eren adultes i casades . Però en el servei de salut on treballem, cada dia atenem més noies joves i adolescents que venen per agressions rebudes per la seva parella.

Els és necessari saber que no es bo el control de la parella mitjançant el mòbil fins 25 o 20 sms diaris, vestir-se com ell vol, abandonar els estudis o veure’s desprestigiada o ridiculitzada davant del grup. Acceptar actituds com aquesta vol dir iniciar una relació submisa que els serà molt difícil trencar.

Veiem però, que les noies han avançat i molt. Integrades de ple en la societat, estudien carreres vetades per elles amb prou feines fa 20 anys i tenen grans projectes de futur. Però també veiem alguns nois que dins la seva posició privilegiada podríem dir que no han evolucionat, no han canviat. Segueixen tenint idees arcaiques de dirigir o de posseir la seva parella. Per unes i altres la idea d’amor romàntic segueix vigent i això els causarà problemes a la hora d’establir relacions.

La prevenció en el cas de la violència comporta beneficis a tots nivells, ajudem a irradiar aquesta llast social, ensenyem als nois i noies a conviure en igualtat, una igualtat real ,a trencar amb els rols de gènere,amb la idea d’amor idealitzat i a creure i créixer amb uns valors que han de seguir presents ,la igualtat ,la llibertat, l’autonomia iguals per tots sense variar per raó de gènere.

Podem incidir en la importància i el be que els farà entendre la societat com una oportunitat igualitària per esdevenir homes i dones amb respecte i de profit.


Margarita Petit Vilà i Montse Prat Tordera són infermeres