De vegades ens sorprenen les respostes d’alguns nois i noies davant les actituds de la seva parella. Segueixen creient que la gelosia es un bon sentiment i a mes necessari “sinó esta gelos/sa vol dir que no m’estima” o que les noies vesteixen de forma provocativa perquè aquesta es una manera de fer que justifica qualsevol resposta masculina. “Si la meva novia va provocativa em posa gelos, em sento ofès i perdut” o “si te parella no ha d’anar provocant als demes”.
La violència masclista es el resultat d’unes relacions d’amor entre els homes i les dones, desiguals i possessives “els meus amics m’han de cuidar , ella ja dissfruta amb mi”. Aquestes males relacions son el fruit d’una creença de la superioritat d’uns per sobre de les altres que es manifesta en tots els àmbits i que es torna prepotent, cruel, fins i tot assassina mentre es justifica amb la paraula ”amor”.
Els inicis d’aquest esdevenir que ha intoxicat una relació, te els seus fonaments en la idea de l’amor romàntic com una forma d’estimar basada en la complementació de la persona amb l’altre. D’aquí venen les idees de la mitja taronja o la meva costelleta que atorguen a la dona el do de ser un esser incomplert. Aquest tipus d’estimació necessita del control, la protecció i la possessió per acomplertar a l’altre.
Els canvis socials han estat importants, però dins el mon de les relacions d’amor encara hi romanen idees assentades en valors arcaics que no han evolucionat. Per tant, a pesar de la incorporació de la dona al mon laboral, l’ avanç en nombre d’alumnes dins la universitat i a una millor visualització de les dones dins la societat, no es suficient.
El fet es que la societat es mes igualitària però dins les parelles joves persisteixen relacions desiguals que es transformen en violència. Dins la privacitat de la parella persisteixen els mites i els estereotips hi han fet el niu. Cal tenir en compte que mes del 60% de les noies que han perdut la vida tenien entre 20 i 40 anys.
Sabem que alguna cosa no funciona i també què masses missatges que reben nens i nenes segueixen insistint amb el control i la submissió. Les idees de masculinitat i femineïtat hegemòniques tenen continuïtat dins la societat i son encara motius de pes per caure en les idees estereotipades d’home protector i dona protegida.
Els nois segueixen creient en la masculinitat agressiva i potent que recorre a l’extrem i a la violència per a reafirmar-se, “no ser agressius pot convertir als nois amb nenazas”. La cultura del risc com un tret de seguretat i valentia segueix ben arrelada dins el mon social masculí, dins l’esport i la competició. Si val a tot per a ser el millor, encara que en això si deixin el futur o fins i tot la vida.
Les noies segueixen el seu aprenentatge de bellesa amb rigor des de ben petites. Aprenen que el seu cos ha de ser perfecte i que es pot modificar en funció de les mancances per agradar-se a si mateixes, diuen, encara que, a qui volen agradar es als altres. Així ho manifesten quan parlem de la cirurgia estètica: “Ho fan per a reafirmar el seu atractiu, així agradaran mes als nois, les noies ho fan per necessitat doncs no estan a gust amb el seu cos, ho fan perquè els nois les volen amb pits”. Se’ls inculca la idea de la exigència amb tot mentre als nois se’ls deixa fer perquè encara no son prou madurs.
Es ben cert que les societats no canvien d’avui per dema i que els avenços socials necessiten el seu temps. També es veritat que perpetuar aquests models d’homes i dones no depèn únicament de la voluntat dels nois i noies sinó de les influencies i ensenyaments que han rebut. La imatge dels pares com a mirall o la imatge de l’escola no son els únics estímuls que reben. Els medis de comunicació envaeixen l’espai infanto - juvenil amb tota impunitat, transmetent valors i entronitzant ídols que no son el mes adients. I es aquí on creiem que hi ha un interès ben poc honest però ben clar per a no deixar oblidar aquells conceptes de la dona objecte i submisa o l’ home arriscat, valent i poderós.
Traspuant aquest ideari seguirem creant nenes- noies pendents del seu aspecte físic, sentint-se poc valorades perquè el seu parer no compte i per tant continuaran emmudides sense expressar el que pensen en veu alta. Seran submises amb aquell qui creuen que estimen perquè han aconseguit recollir la seva mirada i continuaran treballant el doble per cobrar menys, mentre és carreguen la responsabilitat dels fills i la casa sobre les seves espatlles.
Per altra banda tindrem uns nens – nois pendents de valorar-se a traves dels seus reptes exitossos, creient que ser home consisteix amb ser un futbolista d’elit i sobretot amb la perspectiva de guanyar molts diners. Seguiran mutilant la seva expressió i així reprimiran les seves pors. Mentre retarden les seves responsabilitats jugant al futbol o a la play tot el cap de setmana, convençuts de que en algun lloc els espera una noia dolça , amatent, guapa i treballadora que evitarà els vestits provocatius i a la que ningú haurà de mirar mes que ells.
Benauradament hi ha nois i noies que no comparteixen aquests pensaments i a qui els espera un futur mes igualitari i per tant lliure. Però ni ha d’altres que no comparteixen el seu parer i que a més, massa sovint el veuen reforçat.
Es per a tot el alumnat adolescent i en especial per a qui no comparteix el parer de la igualtat a qui la prevenció de la violència de gènere va dirigida i pot ajudar. Però val a dir que en aquesta tasca, la societat mitjançant les institucions i les persones, i estem compromeses.
Margarita Petit i Montse Prat, fem tallers sobre la Prevenció de la Violència de gènere per a la població adolescent.
Mataró 19 de desembre de 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario